Editorial

Bon Nadal! 
 

Una de les satisfaccions que tenim els voluntaris que fem la revista és l'interès que suscita, com ho demostra la quantitat d'informació que ens arriba sobre les activitats que es fan a cada poble de la Vall. Com veieu en la present edició, s'hi han dedicat moltes pàgines a donar a conèixer els actes programats, indicador de la vitalitat que hi ha en els pobles, per petits que siguin. I no hem pogut encabir-ne tots perquè les pàgines estaven ja plenes a vessar. Gràcies per aquest interès!

En aquest darrer número de l'any us volem felicitar també el Nadal i desitjar-vos, als subscriptors i als anunciants, un 2025 ple d'esperança, d'il·lusions i bons desitjos de tirar endavant en tot el que porteu entre mans. Nosaltres continuarem amb la nostra tasca d'informar i d'aportar el nostre granet de sorra per fer que la nostra Vall del Llobregós sigui coneguda i estimada per tothom, malgrat les dificultats que sempre sorgeixen en la vida.

I volem fer-vos un prec per la pervivència de la nostra (i vostra) publicació: Fora bo que durant l'any que comencem augmentessin els subscriptors al Llobregós. És una necessitat ja que les persones més grans que hi estan subscrites, quan marxen, són subscripcions que es perden i convé trobar-ne relleu. Si entre tots fem un esforç per trobar amics o coneguts, de la Vall o de fora, que vulguin rebre puntualment la revista a casa, el preu es podrà mantenir com ara: el més baix de totes les revistes de l'entorn.

Moltes gràcies i BON NADAL!

L'hivern, esperança del temps clar

 

La tragèdia viscuda al País Valencià amb els aiguats previs a Tots Sants ha posat sobre la taula, un cop més, la inquietud pels efectes de l’anomenat canvi climàtic, ni que l’adagi popular ja parlés d’aquella terra on “la pluja no sap ploure”. L’escalfament global, però, és un fet evident i els desajustos –i desastres eventuals– que pot comportar, també. Tot això fa que cada vegada a l’hivern li costi més d’arribar i que poc a poc es vagin desdibuixant aquelles estampes de la natura que anuncien el cicle festiu del Nadal. Metàfora diàfana d’un món cada cop més erràtic i on ens hi sentim, cada cop més, a la intempèrie.

L’hivern és una estació especialment evocada pels poetes madurs: Un hivern plàcid, de Miquel Martí i Pol o Un hivern fascinant, de Joan Margarit. L’hivern és deixar enrere la malenconia tardoral, que encara comporta una certa convulsió de l’esperit, i entrar en un temps més introspectiu i assossegat. El moviment cíclic de la natura, que s’evidencia en aquesta imatge de portada, pot acabar essent una de les poques seguretats que tenim com a éssers humans. Saber que malgrat i davant adversitats de tot tipus i condicions, al final la natura fa el seu curs –”el món no avança; el món gira…”. Perquè necessitem més certeses de les que la inconsistència de molts aspectes de la vida actual és capaç de donar-nos.

Una finíssima capa de gebre cobreix (quasi acarona) les fulles, però el sol ja s’hi obre pas. Saber que l’hivern no dura per sempre, ni a la natura ni als nostres cors. En el fons, l’hivern és l’esperança del temps clar, a la manera d’Albert Camus: “Al mig de l’hivern vaig descobrir dins meu un estiu increïble”, o a la manera del sanaügenc Margarit, “un hivern fascinant”... .

“(…)
Visc encara en un món familiar,
malgrat que subtils canvis ja m’alerten:
no tornarà a ser el meu.
No es tracta d’un infern: permet comprendre.
L’oblit arriba, tranquil·litzador.
I torna, sempre torna l’alegria.”

Text: Maria Garganté
Fotografia: Adrià Torres