Ja ho comentàvem en l’edició anterior: Aquest estiu serà diferent. I tant, que ho és! Les piscines estan tancades, les festes majors suprimides, les activitats controlades i tothom que surt al carrer ho ha de fer amb la màscara protectora i guardant les distàncies personals de rigor.

També veiem com hi ha rebrots del nombre de les persones contagiades per la Covid-19, en contra de totes les prediccions dels experts que ens deien que a l’estiu no, però a la tardor sí. Esperem a veure què passa. Mentrestant, siguem prudents i cuidem-nos.

Malgrat tot, en els nostres pobles s’han dut a terme activitats, poques, i nosaltres les reflectim en les pàgines que segueixen. Ens fem ressò també de la defunció d’un dels primers iniciadors de la revista, el Ramon Palou, d’Ardèvol, que durant molts anys ens va acompanyar en el consell de redacció.

Els nostres col·laboradors habituals no han fallat tampoc a la cita i, puntualment, ens han fet arribar els seus articles, cosa que els agraïm moltíssim.

Finalment, volem desitjar molta salut als nostres lectors i anunciants i que acabeu de passar un bon estiu.

Un dia de mercat. Sortim a comprar. Màscara protectora contra el virus. Un virus que no veiem, que ningú l’ha vist, que ens ho creiem perquè ens ho han dit per la tele. Diuen que porta corona, que surt dibuixat en cada telenotícies d’un color rosat, blavós i blanquinós i ens ho creiem. Perquè hi ha moltes persones que s’han posat malaltes aquí i a tot el món, des de la Xina a la Conxinxina, des de Califòrnia a Madagascar... que hi ha moltes persones que han mort víctimes de la malaltia provocada per aquest virus. Que no han trobat vacuna per lluitar-hi. Que ens diuen que ens hem de protegir sortint al carrer amb màscara per protegir també als altres, que hem de mantenir distàncies, que ens hem de rentar sovint les mans i usar un gel especial...

Una pandèmia és una cosa molt seriosa. Fins que no trobin un remei a l’abast de tot el món, estarem a l’aguait i ens protegirem perquè ens va la salut i la vida.

El mercat ha tornat a estar ple de parades, però no és el mateix. Ens mirem els ulls i intentem descobrir el sentiments i les emocions dels veïns i escoltem les veus sortides de darrera del drap que ens tapa la boca.

Anem a mercat... Cuidem-nos!