En temps de la pandèmia de Covid, estem vivint situacions insospitades que mai no ens hauríem imaginat: confinament a casa a les nits, de caps de setmana al municipi, de tot Catalunya durant setmanes i setmanes; tancament de restaurants, bars, teatres, cinemes, concerts, comerços... i les activitats no confinades a una reducció dràstica d’aforament. Tot per fer front al virus que amenaça tot el món.

La pràctica paralització de tota activitat ens podia portar a pensar que la nostra revista –especialitzada en reflectir les activitats de la nostra Vall– quedaria també aturada, ja que no podríem explicar res de res.

Però vet aquí que la vida és imparable, que els projectes de cada poble i de cada comunitat, tot i que s’han de portar a terme d’unes altres maneres i amb totes les precaucions i prudència que demana la situació sanitària, s’han realitzat i no s’aturen si hi ha voluntat ferma de continuar. Així ho podem veure en aquesta nova edició de la nostra revista, atapeïda com està de notícies, comentaris i articles. I encara ens han quedat temes per a la propera edició.

Us animem a ser prudents en la vida, però que no res no ens faci aturar. Us desitgem que passeu unes bones Festes de Nadal, ara més que mai, amb la voluntat de superar totes les dificultats inherents a la nostra humanitat.

  El normal és que la llum que ens dona claror ens vingui de fora (del Sol cap a la Terra, de la làmpada cap als objectes, on aquesta és reflectida i mostra la realitat). La necessitem per veure-hi, per llegir, per fer vida normal, i la necessitem especialment en la nit i en interiors.

Però hi ha una llum, que igual que il·lumina les cases des de dins, il·lumina la ment i el cor de les persones, el nostre actuar en les intencions i actituds.

Podríem dir que ens permet "veure-hi clar" i ens aclareix què fer en temps de dubte, d’incertesa, com l’actual. Neix dins d’un mateix, en la interioritat –des de l’espiritualitat podríem dir també–, en les estones de meditació, de soledat, que donen com a fruit esperança, il·lusió, pau.

Així, com una humil espelma que il·lumina el menjador i ens dóna llum als que hi convivim dins la casa, ens cal il·luminar aquests temps foscos des de dins, des d’aquesta interioritat, amb saviesa, amb paciència, amb quietud i pau, fins que arribi el moment, més endavant, d’obrir de bat a bat una finestra en què hi veurem clar del tot.