Un pas més en la vida de la nostra revista del Llobregós. Una edició més, un cop traspassat el número màgic del centenar i, a més, en plena pandèmia de la Còvid-19.

Ha estat un estiu estrany on la por, la precaució o la prudència han obligat a modificar, si no a suprimir, moltes activitats que tradicionalment es reserven per als mesos estiuencs.

La Festa Major, una fita important que mostra la sociabilitat d’una comunitat, s’ha celebrat en cada poble, amb més o menys actes depenent de les iniciatives de cada lloc, sempre adaptades a les circumstàncies que estem vivint. La Festa Major mai es pot suprimir, ja que forma part de l’essència del poble; es pot adaptar a la realitat social, econòmica o sanitària, com és el cas, però continua viva en la memòria i en la consciència vital de cada comunitat.

Veureu en aquestes pàgines que tens a les mans la quantitat d’actes que s’han fet a l’estiu, amb el denominador comú de la precaució. També trobareu reclamacions i reivindicacions perquè les coses que no funcionen o funcionen malament es vagin arreglant.

En un moment en què el nostre Govern està novament escapçat i pendents d’una nova cita electoral al Parlament, us desitgem una bona tardor i que us plagui la lectura de la nostra revista.

  No les pugis ni les baixis ni massa de pressa ni massa a poc a poc i, sobretot, no ho facis si no hi has d’anar enlloc.

Sent el pes del teu cos a cada esglaó i sigues conscient de la direcció.

Recorda que si estaves a dalt i ara les baixes, segurament tindràs por i que si estaves a baix i ara les puges, pots arribar a dalt. Però, sigues conscient de cada pas que has hagut de fer per aconseguir el lloc més alt.

Que les escales són com la vida i com el destí, no pots saltar-te’n cap, un peu rere l’altre i anar fent i anar pujant.

Vigila no les baixis rodolant, no ensopeguis i no et facis mal i, en tot cas, si això acaba passant, pensa que sempre les podràs tornar a pujar, ara potser amb més por i aturant-te a descansar de tant en tant.

No vulguis córrer; la vida, com les escales, és un joc d’obstacles que no pots evitar.

Però fes memòria i recorda també com les baixaves i les pujaves quan eres un infant, saltant, rient i jugant, sempre amb l’advertència d’algú més gran: Vigila nena, que et faràs mal!

I llavors seies i pensaves: això ja ho veuré quan hauré arribat a dalt!

Text i foto: Sílvia Peribáñez