Editorial

Una nova etapa
 

Amb aquesta revista d’estiu, cloem l’any que hem complert el 20è aniversari de l’aparició de la nostra publicació. Ho vam celebrar amb un número especial i amb l’edició del llibre “La cuina del Llobregós”, que ha tingut una acceptació formidable, Durant tot l’any hem recordat en la nostra capçalera aquesta efemèride jugant amb el nostre logo i el número 20 incrustrat, dissenyat pel coŀlaborador David Espuña.

 
Volem donar les gràcies a totes les persones i empreses que fan possible cada dos mesos que una publicació local com la nostra persisteixi en el temps i s’hagi convertit en portaveu de la vida que sura i sobreviu en els pobles de la nostra Vall del Llobregós.

Obrim, doncs, una nova etapa amb visió de futur, amb l’esperança d’incorporar nous coŀlaboradors joves perquè la revista tingui l’empenta que des de sempre ha tingut (o més), gràcies al voluntariat que hi ha darrere de cada pàgina, de cada fotografia, de cada línia d’un mitjà de comunicació tan nostre, que ha convertit la Vall del Llobregós en un referent per a tots.

Bones vacances, si en feu!
 

  Identitats i fragilitats

 

Què defineix la identitat d’un poble? Sens dubte aquesta és una qüestió multifactorial, però que també va lligada a com ens relacionem amb el nostre patrimoni. És per això que si Sanaüja fos una “marca”, la seva identitat visual o corporativa vindria donada pel perfil de la singular façana del seu Castell, un dels més antics de la Vall.

L’any 1583 hi fou ordenat prevere un jove Josep de Calassanç, que més tard es convertí en fundador de la congregació de l’Escola Pia, que tenia com a objectiu procurar educació a tots els infants de manera gratuïta. Han passat quatre-cents anys i des de la institució actual dels Escolapis hi ha un gran interès en la figura històrica del seu fundador, que malgrat haver nascut a la Ribagorça aragonesa, no tan sols era catalanoparlant, sinó que va produir bona part de la seva documentació escrita en la nostra llengua.

Així mateix, dos anys després de l’ordenació de Sant Josep de Calassanç al castell de Sanaüja, tornava a Catalunya Joan Bulló i Roca, il·lustre sanaüjenc i frare carmelità, que al nostre país va fundar vint convents i a Castella havia fet una gran feina per la propagació d’aquesta nova orde fundada per Santa Teresa de Jesús, amb qui el “Pare Roca” s’escrivia. Però l’any 1603 fou, diguem-ne, “depurat” i retornat novament a Castella, en part per les seves normes pastorals que dictaven que els religiosos parlessin i prediquessin sempre en català. 

Tot plegat són vicissituds de fa més de quatre-cents anys, però que posen de manifest que personatges importants vinculats a Sanaüja defensaren l’ús del català en el seu moment. M’ha semblat pertinent recordar-ho, ara que la nostra llengua pateix una situació de fragilitat extrema. La solidesa de les pedres antigues i la història com a antídot necessari contra la desmemòria i la manipulació.

Text: Maria Garganté
Foto: Adrià Torres