
AGOST 2023
Número 120
Editorial
Compromesos amb el territori: 20
anys caminant plegats
Aquest estiu, als “Matins” de Catalunya Ràdio, un cop per setmana la
filòsofa Marina Garcés ens regala unes píndoles de reflexió a
propòsit del Compromís, ara que som a l’època i a la societat del
“no et prometo res”. Aquestes èpoques inestablement “líquides”, on
qualsevol indici de solidesa se’ns escapa com l’aigua al palmell de
la mà. És per això que en aquest món d’incerteses, que un projecte
faci vint anys és, sens dubte, una exitosa efemèride, per molt que
el tango de Gardel ens canti en llengua espanyola que “Veinte años
no es nada”.
El cas és que si aquest modest mitjà de comunicació ha fet vint
anys, ha estat pel compromís de fer-lo, esperonat pot ser pel
compromís de “ser”. Ser un territori heterogeni administrativament
parlant –la Vall del Llobregós com a territori natural abastaria, en
canvi, quatre comarques administratives–, compensat per una voluntat
de cohesió territorial i cultural. És en aquest sentit que podem
considerar que la nostra revista ha fet consciència de territori en
una zona històricament de frontera, definida naturalment per la vall
que forma un curs fluvial més aviat migrat i secaner com és el
nostre Llobregós. I ja sabem, històricament, que la vida en els
territoris de frontera no sempre és fàcil i que la identitat dels
seus habitants es mou en un marge que pot esdevenir fluctuant, per
la qual cosa, que el territori “sostingui” un mitjà que uneix, més
que no separa, és tota una victòria.
Pensem, a més, que vint anys vol dir cent-vint revistes, traduïdes
en cent-vint mirades a l’actualitat dels nostres pobles mitjançant
el noticiari breu que les encapçala. Vint anys que són vint Nadals i
Festes Majors. Vint anys de moments crucials per l’esdevenidor
polític del país; vint anys d’explicar el patrimoni que tenim, de
recalcar els valors naturals del territori... I és que la història
de la revista es podria llegir també a través de les seccions
“fixes”: des dels passatemps de l’Antònia, els llibres recomanats
pel Dani, les cuineres i cuiners que ens han fet salivar amb els
seus plats número rere número, o les “fotos per recordar” –imatges
“antigues” (unes més que unes altres) de cada població–, on
generalment, mitjançant la identificació de les persones que hi
surten, s’activa de manera indeleble aquell instrument sensible que
són les cordes tímbriques de la nostàlgia.
Vint anys de fer xarxa amb una sèrie de persones que conformem o hem
conformat el Consell de Redacció i que procedim dels diferents
indrets de la Vall –algunes d’elles avui ja no són físicament entre
nosaltres, com el Ramon Palou d’Ardèvol, l’Albert Brau de Torà o el
Ramon Fitó de Calonge.
Però més enllà del Consell de Redacció, la tasca dels coŀlaboradors
també esdevé imprescindible. Un cop més, professionals de múltiples
àmbits i de diferents procedències que dediquen, generosament, una
part del seu temps a posar el seu talent al servei del Llobregós,
sigui elaborant articles d’opinió, consells de salut o psicologia,
fent crònica política (un record per la també malaguanyada Montse
Oliva) o monòlegs d’humor.
En aquests vint anys també hem viscut la pandèmia de Covid-19, que
potser seria, significativament, el fet que ha marcat de manera més
determinant les nostres vides durant un període de temps perllongat.
Moltes activitats s’hagueren de suspendre, moltes sociabilitats
s’interromperen, però la revista sortia puntualment (la intervenció
del compromís coŀlectiu, altra vegada) i ens agradaria creure que
aquest “persistir” contribuïa, almenys, a proveir d’un xic de
normalitat i de connexió amb l’entorn. Perquè el “món” en un sentit
extens el podíem veure per la tele o per internet, però la revista
ens explicava allò que passava a deu quilòmetres de casa nostra. I
això és important perquè aquest entorn immediat també constitueix
“el món” per a nosaltres.
Recordo, en aquest sentit, el llibre Historia Universal de
Paniceiros, de Xuan Bello, escrit en asturlleonès i que evoca
l’”univers” d’un petit llogarret, aparentment insignificant dins
aquest nostre gran “atles” global. Pensem –i ja ens ho recorda “El
Petit Príncep”– que allò que és essencial, universal i immutable,
s’amaga moltes vegades en allò que és més petit.
Vint anys també evoquen la idea de camí o de viatge. Anem a
desglossar-ne un poc el concepte, perquè del camí com a metàfora
n’han parlat els clàssics, pagans i cristians: des de Plotí al
Pseudo-Dionís, de Sant Bonaventura a Sant Tomàs… . Les idees de camí
i de viatge com a genuïnament antropològiques, elements
indissociables i propis i exclusius dels humans.
Diuen els filòsofs que el model “canònic” de viatge implica que
aquest sigui fet en grup (Odisseu, que surt d’Ítaca amb Telèmac, o
Jasó, que viatja amb els argonautes…), però això no implica que el
viatger no pugui ser un sol individu –és més, tots els “viatges
interiors” ho són, d’individuals. En la mateixa Antiguitat grega
trobem grans exemples de viatgers solitaris, que tenien la funció
“d’observar” per després “relatar-ho” –eren viatgers que
“teoritzaven”, per la qual cosa se’ls deia sovint theoroi, que
viatjaven “per veure”, però també per explicar-ho després. En tenim
exemples en les figures de Soló, Tales, Heròdot o Plató. En aquest
sentit, el viatge suposa un punt de partida, però també un retorn,
quan el viatge ha de ser llavors “explicat”. No ens ressona (el
viatge en grup, la voluntat d’explicar-lo...)?
Caminar i avançar són una filosofia, una decisió que hem pres en un
determinat moment. Caminem per existir i existim perquè caminem. A
“Llobregós informatiu” tenim 20 anys, però “encara tenim força, no
tenim l’ànima morta i ens sentim bullir la sang”.
I per molts anys més ens pugueu acompanyar, fent camí, en aquest
viatge!
Maria Garganté Llanes
*** *** ***
.
A la coberta:
Tenir vint anys
Tenir 20 anys pot semblar poca cosa. Quan parlem de la durada d’una
vida, aquests primers 20 anys semblen només el principi d’una
existència llarga que encara s’ha d’omplir d’experiències i moments
vitals que ens marcaran per sempre. Tenir 20 anys és tenir la
potència a les mans, no tenir por, tenir iŀlusió, preguntar-se pel
rumb que agafarà la nostra vida, conèixer persones i llocs,
desfer-se de coses per agafar-ne de noves, plantejar-se el futur,
començar a forjar la pròpia personalitat, valorar els amics, voler
volar del niu segur dels pares, cremar les nits, enamorar-se,
desencantar-se, aprendre que el món tot i no ser aquell lloc idíŀlic
de la infantesa és un lloc preciós i engrescador, estudiar i a
vegades suspendre, equivocar-se, provar i decidir, agafar el cotxe i
anar lluny, tenir la butxaca buida però el cor ple de sensacions...
Ara, si parlem d’una publicació com la que teniu a les mans, fer 20
anys com és el cas, ja és senyal de maduresa i consolidació. Són 20
anys de notícies petites de la nostra vall, escrites per
voluntaris/es que intentem reflectir en cada revista tot el que
passa en els nostres pobles, normalment notícies del dia a dia,
alegres i amb un llenguatge senzill i planer que arriba a tothom que
ens vulgui llegir. I, si em permeteu, pel que fa a mi, poder donar
ales a les meves inquietuds literàries i creatives. Les entrevistes,
les seccions fixes, les reflexions i les opinions, també del nostre
entorn més immediat són fruit del dia a dia i des de la revista
número 1 podem veure l’evolució de la nostra petita societat. Sense
cap pretensió, ni cap altra voluntat que no sigui posar sobre el
paper el que passa cada dia, els i les que formem part del consell
de redacció del Llobregós Informatiu, desitgem ser-hi 20 anys més,
amb humilitat, rigor i amb aquesta iŀlusió, que encara ara, 20 anys
després, obro la revista quan arriba a la bústia de casa.
Moltes felicitats!
Text: Sílvia Peribáñez Cerveró
Disseny portada: David Espunya
A l'interior...
A la coberta
Tenir 20
anys
Editorial
Compromesos amb el territori: 20 anys caminant
plegats
Noticiari
Edició de “La cuina del Llobregós”
Un hotel d’insectes a l’escola Sant Roc
Ivorra celebra la revetlla de Sant Joan
Fi de curs a Torà
Instal·lació d’instrumentació hidromètrica a
Vicfred
Ivorra: activitat de Pilates
Torà torna a Núria
Sanauja Catifes de Corpus
Final de curs a l’escola Sant Roc
Ivorra, taller de memòria
Massoteres recupera la Festa de la Gent Gran
Tarda de cuina a Ivorra
Torà: xerrada sobre la salut emocional
Revetlla de Sant Joan a Vicfred
Ivorra: contes de la Mercè Rodoreda
Sanaüja: Visita internacional
...de la Vall
Els nous ajuntaments
Introducció
Ajuntament de
Biosca
Ajuntament de
Calonge de Segarra
Ajuntament de
Castellfollit
Ajuntament
d’Ivorra
Ajuntament
Massoteres
Ajuntament de la
Molsosa
Ajuntament de
Pinós
Ajuntament Sanaüja
Ajuntament Sant Guim de la Plana
Ajuntament de Torà
El forn de Biosca, la seva història (3a part)
Entrevista: Rosaura Esteve-Puig
Opinions
Robert Sala: Canvi d’adscripció
Seccions
Cinema: Anem al cinema
L’informàtic de la Vall, Toni Padullés: Compte
que no et pesquin les teves dades
El secret de les paraules, Adrià Castellà: La
nostra revista
La Vall de Forest, Jordi Prat: No anem bé
La Talaia,
Josep Verdés: El got sempre ple
No em feu cas, Roger Besora: Vint anys
Pel broc gros, Josep A. Vilalta: Presumptament
Professionals
Psicologia: La llar d’infants
Pedagogia: El poder del vocabulari
El monòleg és cosa de dos
Les piscines municipals
Passatemps
Mots
encreuats
Sudoku
Acudits i refranys
Llibre recomanat
La Trena,
de Laetitia Colombani (Dani Vidal)
La Cuina del Llobregós
Milagros Rius Vilella, de Sanaüja: Panades de
Pasqua
Esports
El Club Bàsquet Torà fa 18 anys
CF Torà: Una temporada per recordar
Club Bitlles Torà: final de temporada

|
Estem preparant l'edició del llibre
"La cuina del Llobregós"
Reserva el teu exemplar

Enguany fa 20 anys de l’aparició
de la revista
Llobregós
Informatiu,
una publicació feta des del voluntariat
que intenta cohesionar els pobles
de la Vall del
Llobregós,
a través d’un mitjà de comunicació proper,
que parla de les nostres coses,
de les nostres
activitats,
del nostre patrimoni
i de la nostra història.
També de la quotidianitat de la nostra cuina,
a través de persones
(quasi sempre dones)
que número rere número
han anat deixant
la seva petjada gastronòmica.
Aquest llibre és el recull de 20 anys
de la CUINA DEL LLOBREGÓS,
amb la ressenya de les persones
que han
elaborat cada recepta
i l’han cuinada amb amor.
Moltes gràcies a totes!
*** *** ***


HEMEROTECA
LA VALL DEL LLOBREGÓS A TV3

TV3 - programa "Divendres"
24 setembre 2013

Restauració del
Castell de
Sant Esteve
Castellfollit de
Riubregós
A
|