L'edició d’aquest número 100 de la nostra revista ens agafa en ple confinament per causa del coronavirus COVID-19, que està afectant a nivell mundial tots els països, no sols sanitàriament –que ja és greu, amb la quantitat de persones infectades i morts que està provocant– sinó per l’afectació a les empreses, a l’economia i amb els efectes imprevisibles que segurament tindrà en el futur a tots els nivells, social, econòmic, geopolític i de relacions internacionals.

Estem tancats a casa, els carrers buits i en silenci, amb polítics que no saben què fer en una situació com aquesta, amb molta gent en perill, amb un sistema sanitari saturat i col·lapsat i molts jugant amb interessos aliens als que realment són prioritaris en aquests moments.

La Vall del Llobregós, els nostres pobles, no estem exempts de les conseqüències de tota aquesta crisi. Entre nosaltres hi ha persones que estan en quarantena o que han contret la malaltia, essent com tenim a Igualada l’hospital de referència, principal focus d’afectació de la pandèmia de tot Catalunya; amb una residència d’avis a Torà amb persones vulnerables i amb poc material de prevenció totalment necessari, amb persones en situació de risc per sortir a fer la compra o tenir els serveis mínims...

En situacions com aquesta, d’emergència social, és d’admirar i valorar positivament les reaccions de solidaritat i ajuda mútua que s’estan donant entre nosaltres. A tots els pobles estan sortint iniciatives, especialment dels joves que s’ofereixen a ajudar els més necessitats per anar-los a fer la compra o el que calgui perquè les seves necessitats bàsiques estiguin cobertes. Hi ha grups de dones que estan confeccionant mascaretes protectores per a la residència Verge de l’Aguda o per allà on convingui.

Per tota la Vall, des de Calaf a Ponts, aquestes mostres de solidaritat en moments d’emergència social i sanitària són una alè d’esperança enmig d’una crisi inesperada i greu.

Pel que fa a la nostra revista, aquest número 100 tan rodó no pot deixar de fer-se ressò d’aquesta realitat angoixada que vivim i desitjar als nostres lectors que aquesta revista els sigui un alè d’esperança enmig del confinament. Per això agraïm en primer lloc a la farmacèutica Maria Casanellas que ens expliqui què és el virus i com actua i, per altra banda, a l’economista Samer Ajour, Vicedegà de l’Escola d’Administració d’Empreses - Bussiness School de Barcelona, que ens hagi enviat un article en positiu per mirar aquesta situació com una oportunitat per a un futur millor i més net.

Per altra banda, també trobareu en aquest número les notícies que s’han anat produint en els nostres pobles durant els últims mesos, reportatges i una notícia important que ens arribava a darrera hora: la concessió del Premi Sikarra a l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, editora de la revista, per la seva tasca de mantenir viva la cultura i els béns patrimonials, materials i immaterials, del nostre entorn. És un premi a una tasca continuada a favor dels valors culturals que identifiquen la nostra història i la nostra manera de ser. Ens congratulem i desitgem que, un cop superada la crisi del coronavirus, es pugui realitzar el lliurament del premi.

La celebració dels 100 números de la revista també hi està present amb el relat de la història d’una publicació propera i entranyable, feta des del voluntariat local. Agraïm també al periodista de Cervera Jordi Delgado l’article en què ens parla de la importància de la premsa de proximitat i que molt amablement ens el dedica.

Per últim, no perdem els valors de la solidaritat, de l’esperança, del desig que els nostres veïns i veïnes estiguin el més ben atesos possible enmig d’una situació que ens sobrepassa a tots.

Bona salut i cuideu-vos!

La nostra coberta d’avui ens recorda la greu situació que passem amb la pandèmia del coronavirus. La seva forma retalla el grup de revistes que iŀlustren la portada.

Són 100 edicions, una fita més del camí que vam iniciar ara fa 17 anys i amb el desig de continuar oferint aquest servei als pobles de la Vall del Llobregós.

Vam començar com a aprenents i continuem fent esforços per tal d’adquirir els coneixements necessaris per millorar com a escriptors, com a comunicadors i, sobretot, per aconseguir que, des del voluntariat, es pugui anar transformant la societat. L’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, editora de la revista, n’és un exemple per la dedicació a tot l’espectre cultural tan ric d’aquesta zona de l’interior de Catalunya.