La revista de la Vall del Llobregós
 Inici       La revista        Redacció       Vols col·laborar?        T’hi vols subscriure?       Publicitat       Contacte

 

 

 

 

AGOST 2023

 

 

 

 

 

 

 

Número 120

 

 

 

Editorial

 

Compromesos amb el territori: 20 anys caminant plegats


Aquest estiu, als “Matins” de Catalunya Ràdio, un cop per setmana la filòsofa Marina Garcés ens regala unes píndoles de reflexió a propòsit del Compromís, ara que som a l’època i a la societat del “no et prometo res”. Aquestes èpoques inestablement “líquides”, on qualsevol indici de solidesa se’ns escapa com l’aigua al palmell de la mà. És per això que en aquest món d’incerteses, que un projecte faci vint anys és, sens dubte, una exitosa efemèride, per molt que el tango de Gardel ens canti en llengua espanyola que “Veinte años no es nada”.
El cas és que si aquest modest mitjà de comunicació ha fet vint anys, ha estat pel compromís de fer-lo, esperonat pot ser pel compromís de “ser”. Ser un territori heterogeni administrativament parlant –la Vall del Llobregós com a territori natural abastaria, en canvi, quatre comarques administratives–, compensat per una voluntat de cohesió territorial i cultural. És en aquest sentit que podem considerar que la nostra revista ha fet consciència de territori en una zona històricament de frontera, definida naturalment per la vall que forma un curs fluvial més aviat migrat i secaner com és el nostre Llobregós. I ja sabem, històricament, que la vida en els territoris de frontera no sempre és fàcil i que la identitat dels seus habitants es mou en un marge que pot esdevenir fluctuant, per la qual cosa, que el territori “sostingui” un mitjà que uneix, més que no separa, és tota una victòria.


Pensem, a més, que vint anys vol dir cent-vint revistes, traduïdes en cent-vint mirades a l’actualitat dels nostres pobles mitjançant el noticiari breu que les encapçala. Vint anys que són vint Nadals i Festes Majors. Vint anys de moments crucials per l’esdevenidor polític del país; vint anys d’explicar el patrimoni que tenim, de recalcar els valors naturals del territori... I és que la història de la revista es podria llegir també a través de les seccions “fixes”: des dels passatemps de l’Antònia, els llibres recomanats pel Dani, les cuineres i cuiners que ens han fet salivar amb els seus plats número rere número, o les “fotos per recordar” –imatges “antigues” (unes més que unes altres) de cada població–, on generalment, mitjançant la identificació de les persones que hi surten, s’activa de manera indeleble aquell instrument sensible que són les cordes tímbriques de la nostàlgia.
Vint anys de fer xarxa amb una sèrie de persones que conformem o hem conformat el Consell de Redacció i que procedim dels diferents indrets de la Vall –algunes d’elles avui ja no són físicament entre nosaltres, com el Ramon Palou d’Ardèvol, l’Albert Brau de Torà o el Ramon Fitó de Calonge.


Però més enllà del Consell de Redacció, la tasca dels coŀlaboradors també esdevé imprescindible. Un cop més, professionals de múltiples àmbits i de diferents procedències que dediquen, generosament, una part del seu temps a posar el seu talent al servei del Llobregós, sigui elaborant articles d’opinió, consells de salut o psicologia, fent crònica política (un record per la també malaguanyada Montse Oliva) o monòlegs d’humor.
En aquests vint anys també hem viscut la pandèmia de Covid-19, que potser seria, significativament, el fet que ha marcat de manera més determinant les nostres vides durant un període de temps perllongat. Moltes activitats s’hagueren de suspendre, moltes sociabilitats s’interromperen, però la revista sortia puntualment (la intervenció del compromís coŀlectiu, altra vegada) i ens agradaria creure que aquest “persistir” contribuïa, almenys, a proveir d’un xic de normalitat i de connexió amb l’entorn. Perquè el “món” en un sentit extens el podíem veure per la tele o per internet, però la revista ens explicava allò que passava a deu quilòmetres de casa nostra. I això és important perquè aquest entorn immediat també constitueix “el món” per a nosaltres.


Recordo, en aquest sentit, el llibre Historia Universal de Paniceiros, de Xuan Bello, escrit en asturlleonès i que evoca l’”univers” d’un petit llogarret, aparentment insignificant dins aquest nostre gran “atles” global. Pensem –i ja ens ho recorda “El Petit Príncep”– que allò que és essencial, universal i immutable, s’amaga moltes vegades en allò que és més petit.


Vint anys també evoquen la idea de camí o de viatge. Anem a desglossar-ne un poc el concepte, perquè del camí com a metàfora n’han parlat els clàssics, pagans i cristians: des de Plotí al Pseudo-Dionís, de Sant Bonaventura a Sant Tomàs… . Les idees de camí i de viatge com a genuïnament antropològiques, elements indissociables i propis i exclusius dels humans.


Diuen els filòsofs que el model “canònic” de viatge implica que aquest sigui fet en grup (Odisseu, que surt d’Ítaca amb Telèmac, o Jasó, que viatja amb els argonautes…), però això no implica que el viatger no pugui ser un sol individu –és més, tots els “viatges interiors” ho són, d’individuals. En la mateixa Antiguitat grega trobem grans exemples de  viatgers solitaris, que tenien la funció “d’observar” per després “relatar-ho” –eren viatgers que “teoritzaven”, per la qual cosa se’ls deia sovint theoroi, que viatjaven “per veure”, però també per explicar-ho després. En tenim exemples en les figures de Soló, Tales, Heròdot o Plató. En aquest sentit, el viatge suposa un punt de partida, però també un retorn, quan el viatge ha de ser llavors “explicat”. No ens ressona (el viatge en grup, la voluntat d’explicar-lo...)?


Caminar i avançar són una filosofia, una decisió que hem pres en un determinat moment. Caminem per existir i existim perquè caminem. A “Llobregós informatiu” tenim 20 anys, però “encara tenim força, no tenim l’ànima morta i ens sentim bullir la sang”.


I per molts anys més ens pugueu acompanyar, fent camí, en aquest viatge!


Maria Garganté Llanes




*** *** ***

.

 

 

A la coberta:

Tenir vint anys

  Tenir 20 anys pot semblar poca cosa. Quan parlem de la durada d’una vida, aquests primers 20 anys semblen només el principi d’una existència llarga que encara s’ha d’omplir d’experiències i moments vitals que ens marcaran per sempre. Tenir 20 anys és tenir la potència a les mans, no tenir por, tenir iŀlusió, preguntar-se pel rumb que agafarà la nostra vida, conèixer persones i llocs, desfer-se de coses per agafar-ne de noves, plantejar-se el futur, començar a forjar la pròpia personalitat, valorar els amics, voler volar del niu segur dels pares, cremar les nits, enamorar-se, desencantar-se, aprendre que el món tot i no ser aquell lloc idíŀlic de la infantesa és un lloc preciós i engrescador, estudiar i a vegades suspendre, equivocar-se, provar i decidir, agafar el cotxe i anar lluny, tenir la butxaca buida però el cor ple de sensacions...


Ara, si parlem d’una publicació com la que teniu a les mans, fer 20 anys com és el cas, ja és senyal de maduresa i consolidació. Són 20 anys de notícies petites de la nostra vall, escrites per voluntaris/es que intentem reflectir en cada revista tot el que passa en els nostres pobles, normalment notícies del dia a dia, alegres i amb un llenguatge senzill i planer que arriba a tothom que ens vulgui llegir. I, si em permeteu, pel que fa a mi, poder donar ales a les meves inquietuds literàries i creatives. Les entrevistes, les seccions fixes, les reflexions i les opinions, també del nostre entorn més immediat són fruit del dia a dia i des de la revista número 1 podem veure l’evolució de la nostra petita societat. Sense cap pretensió, ni cap altra voluntat que no sigui posar sobre el paper el que passa cada dia, els i les que formem part del consell de redacció del Llobregós Informatiu, desitgem ser-hi 20 anys més, amb humilitat, rigor i amb aquesta iŀlusió, que encara ara, 20 anys després, obro la revista quan arriba a la bústia de casa.

Moltes felicitats!


Text: Sílvia Peribáñez Cerveró
Disseny portada: David Espunya

 

 

 

 

A l'interior...

 

 

 

A la coberta

          Tenir 20 anys

 

Editorial

Compromesos amb el territori: 20 anys caminant plegats 

           

Noticiari

Edició de “La cuina del Llobregós”

Un hotel d’insectes a l’escola Sant Roc

Ivorra celebra la revetlla de Sant Joan

Fi de curs a Torà

Instal·lació d’instrumentació hidromètrica a Vicfred

Ivorra: activitat de Pilates

Torà torna a Núria

Sanauja Catifes de Corpus

Final de curs a l’escola Sant Roc

Ivorra, taller de memòria

Massoteres recupera la Festa de la Gent Gran

Tarda de cuina a Ivorra

Torà: xerrada sobre la salut emocional

Revetlla de Sant Joan a Vicfred

Ivorra: contes de la Mercè Rodoreda

Sanaüja: Visita internacional

 

...de la Vall

Els nous ajuntaments

      Introducció

      Ajuntament de Biosca

      Ajuntament de Calonge de Segarra

      Ajuntament de Castellfollit

      Ajuntament d’Ivorra

      Ajuntament Massoteres

      Ajuntament de la Molsosa

      Ajuntament de Pinós

      Ajuntament Sanaüja

              Ajuntament Sant Guim de la Plana

              Ajuntament de Torà

El forn de Biosca, la seva història (3a part)

        Entrevista: Rosaura Esteve-Puig

 

Opinions

        Robert Sala: Canvi d’adscripció

           

Seccions

Cinema: Anem al cinema

L’informàtic de la Vall, Toni Padullés: Compte que no et pesquin les teves dades

El secret de les paraules, Adrià Castellà: La nostra revista

La Vall de Forest, Jordi Prat: No anem bé

         La Talaia, Josep Verdés: El got sempre ple

        No em feu cas, Roger Besora: Vint anys

Pel broc gros, Josep A. Vilalta: Presumptament

Professionals

        Psicologia: La llar d’infants

        Pedagogia: El poder del vocabulari

 

El monòleg és cosa de dos

        Les piscines municipals

 

Passatemps

          Mots encreuats

        Sudoku

Acudits i refranys

 

Llibre recomanat

          La Trena, de Laetitia Colombani (Dani Vidal)

 

La Cuina del Llobregós

Milagros Rius Vilella, de Sanaüja: Panades de Pasqua

 

Esports

El Club Bàsquet Torà fa 18 anys

CF Torà: Una temporada per recordar

Club Bitlles Torà: final de temporada

 

 


 

 

 

 

 

 

     

 

 

 

Estem preparant l'edició del llibre

"La cuina del Llobregós"

Reserva el teu exemplar

 

 

 

Enguany fa 20 anys de l’aparició

de la revista Llobregós Informatiu,

una publicació feta des del voluntariat

que intenta cohesionar els pobles

de la Vall del Llobregós,

a través d’un mitjà de comunicació proper,

que parla de les nostres coses,

de les nostres activitats,

del nostre patrimoni

i de la nostra història.

També de la quotidianitat de la nostra cuina,

a través de persones

(quasi sempre dones)

que número rere número

han anat deixant

la seva petjada gastronòmica.


Aquest llibre és el recull de 20 anys

de la CUINA DEL LLOBREGÓS,

amb la ressenya de les persones

que han elaborat cada recepta

i l’han cuinada amb amor.

 

Moltes gràcies a totes!

 

*** *** ***

 

 

www.valldellobregos.cat

 

 

 

HEMEROTECA

Consulta els números endarrerits...

 

  Feb Abr Jun Ago Oct Des
2003       1 2 3
2004 4 5 6 7+S 8 9
2005 10 11 12 13 14 15
2006 16 17 18 19 20 21
2007 22 23 24 25 26 27
2008 28 29 30 31 32 33
2009 34 35 36 37 38 39
2010 40 41 42 43 44+S
2011 45 46 47 48 49 50
2012 51 52 53 54 55 56
2013 57 58 59 60 61 62
2014 63 64 65 66 67 68
2015 69 70 71 72 73 74
2016 75 76 77 78 79 80
2017 81 82 83 84 85 86
2018 87 88 89 90 91 92
2019 93 94 95 96 97 98
2020 99 100 101 102 103 104
2021 105 106 107 108 109 110
2022 111 112 113 114 115 116
2023 117 118 119 120    

 

Entrevista a la Dra. Rosaura Esteve Puig

 

 

DE LA TORRE DE VALLFEROSA A SANAÜJA - OLOTTV

 

LA VALL DEL LLOBREGÓS A TV3

TV3 - programa "Divendres"

24 setembre 2013

 

 

Restauració del Castell de

Sant Esteve

Castellfollit de Riubregós

 

 

A