Editorial

Sabies que...? 
 

Sabies que al castell de Castellfollit s’han trobat vestigis del segle IV? Sabies que un investigador de Torà treballa a la NASA? Sabies que hi ha una sardana que porta per títol “Riubregós? Sabies que a Sanaüja han descobert una antiga coberta de l’església? Sabies que ser agraït és important per al propi benestar emocional? Tot això i molt més ho trobaràs en aquesta edició de la revista. Al LLOBREGÓS no solament es donen notícies de les moltes activitats que es fan en cada un dels pobles, sinó que descobrim valors de la nostra història i del nostre patrimoni. Posar en valor i donar a conèixer la riquesa cultural i humana també és una de les prioritats de la nostra publicació.

Això és possible gràcies a tots: als voluntaris que hi ofereixen una part del seu temps i els seus coneixements, als anunciants que recolzen i estimen la revista com a pròpia, als subscriptors i lectors que amb fidelitat en són els destinataris.

Sabies que als mots encreuats de la pàgina 54 podries sortir tu o la teva botiga o el teu poble? Mira-ho perquè potser ho trobaràs. Ja ho veus, és una revista propera que ens apropa a la nostra realitat.

Bona lectura!

   "Santificar la festa": més que un manament

 

La festa com a “temps excepcional” és una necessitat humana, no tan sols perquè sigui un parèntesi de repòs en la vida laboral –contemplat a l’article vintiquatrè de la Declaració Universal dels Drets Humans–, sinó perquè també va molt lligada a les nostres expectatives de felicitat: la festa sempre és allò que “ha de venir” i que ens obre la porta al que és literalment “extra-ordinari”.

És per això que no és pas qualsevol dia, que realment “fem festa”, sinó que aquesta ve marcada en unes dates especials al calendari, on es donen la mà les celebracions religioses amb els cicles agrícoles. El Carnaval o Carnestoltes, doncs, tanca el cicle de les festes d’hivern, que comencen amb l’Advent i segueixen, després del cicle de Nadal, amb Sant Antoni. El cas és, però, que a Torà tenen tantes ganes de Carnaval, que “l’avencen” una setmana i tot, respecte les altres celebracions d’arreu i ho fan amb l’especificitat de la denominació pròpia de “El Brut i la Bruta”, com a personatges antagonistes de l’ordre i la correcció, el que els converteix en perfectament “carnavalescs”.

I és que Carnaval ve etimològicament de “carne levare” –eliminar la carn– del llatí o “carnes tollendas”, que tindria el mateix significat. És el moment d’aprofitar, amb la praxi de l’excés i la transgressió, els dies anteriors a l’inici de la Quaresma –marcat simbòlicament per l’anomenat “Dimecres de cendra”– i també d’acumular provisions per acabar de passar l’hivern –d’aquí els “ranxos”, com els d’altres poblacions prou properes com Ponts.

L’essència del carnaval rau en l’oportunitat ancestral de subvertir l’ordre establert, de “disfressar-se” en el sentit originari de despistar o no deixar rastre; poder ser algú altre, ni que sigui per un temps limitat. En relació a aquesta subversió de l’ordre, no oblidem que en les proximitats del Carnaval hi tenim la festa de Santa Àgueda –també tan celebrat a Torà–, on es donava per un dia el govern efectiu de la comunitat a les dones, quan això (que una dona pogués governar) era considerat el món a l’inrevés.

Coda. Fa uns anys, quan s’acostaven les dates del Brut i la Bruta, recordo haver vist alguna pancarta a la “travessia” de Torà on se l’anunciava com “El Carnaval de la Segarra”. Ara que Torà se n’ha anat al Solsonès, però, dubtem que Solsona li cedeixi la prerrogativa de ser el Carnaval més representatiu de la comarca... . No es pot tenir tot!

Text: Maria Garganté Llanes

Foto: Núria Miquel Bellmunt