Editorial

La primera de l'any 
 

Ja teniu a les mans la primera revista de l'any. Un any que ha començat ple de reptes, iniciatives i interrogants, no solament en l'àmbit personal de cada un, sinó a escala mundial amb tot l'entramat d'interessos geopolítics, econòmics i ideològics. En un món ple d'incerteses i neguits, el nostre microcosmos, delimitat pel riu que dona nom a la revista, també treballa per tirar endavant connectat amb la nostra història, les nostres tradicions, el nostre patrimoni i l'obertura a un futur ple d'incerteses, però també d'esperança. La nostra/vostra publicació n'és testimoni, i de l'activitat i de la vida que es va obrint a través dels anys. Ho veieu en aquestes pàgines.

Per cert, iniciem l'any amb l'ampliació de la revista en quatre pàgines més. A partir d'ara en tindrà 60, en lloc de les 56 que sempre ha tingut. El ric contingut de les activitats dels pobles, les aportacions que rebem i, sobretot, l'esforç dels voluntaris que fem la recopilació i endreça de tot el material que publiquem han fet possible aquesta ampliació. Sense oblidar la persistència dels nostres lectors i subscriptors que ens empeny a tirar endavant amb la mateixa il·lusió, o més, de sempre. Gràcies!

Que en aquest any tingueu moments feliços i un d'ells sigui la lectura del Llobregós.

   El pas del temps

 

En el nostre món tot té un començament i un final. No hi ha res que sigui etern, encara que durin segles i mil·lennis. El Sol, la nostra principal font d'energia i de vida, no durarà per sempre. Segons estudis de la NASA i la Universitat de Warwick, aquest estel central del nostre sistema solar s'esgotarà en uns 5.000 milions d'anys i la terra deixarà d'existir engolida per la conversió del Sol en una estrella geganta.

Aquesta no durabilitat de les coses possibilita la noció del temps. El pas i l'evolució de tot el que ens rodeja, inclús de nosaltres mateixos, la continuïtat entre el dia i la nit ens porten a aquesta percepció del pas del temps.

Acabem de deixar un any enrere i n'hem començat un altre. La nostra portada ens mostra la sortida del Sol el primer dia de l'any, traspassant els seus raigs a través de l'arbre que espera la seva escalfor per a continuar vivint. La llum esvaeix la foscor que durant la nit ha embolcallat la terra. Aquesta alternança possibilita que siguem conscients del temps, per on transcorre la nostra vida.

Per altra banda, ens pot donar la sensació que aquest pas inexorable del temps és una vulnerabilitat que ens condueix al nostre final, quan en realitat és la possibilitat d'existir, d'haver tingut un començament que ens ha portat a l'existència i a continuar evolucionant dinàmicament en la vida.

Per això la sortida del Sol ha de ser sempre un acte d'agraïment a la vida que el mateix Sol ens proporciona i a estimar la nostra existència i tot allò que l'ha possibilitada.

Text: Fermí Manteca

Fotografia: Adrià Torres