DESEMBRE 2025

Número 134

Editorial

Contra la desinformació

El món de les comunicacions està trasbalsat. Només cal fer una ullada a la sobreinformació, a la quantitat de notícies falses o la tergiversació de la veritat, als discursos d'odi que proliferen a les xarxes socials, a la utilització dels mitjans de comunicació per interessos particulars... tot un univers que porta a confusió i a no saber distingir la veritat del que no ho és.

Davant d'aquest panorama, l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), de la qual la nostra revista n'és membre, va publicar un manifest en què alerta sobre l'allau de discursos d'odi i xenofòbia, expressant "la profunda preocupació davant l’impacte que aquesta desinformació té en la cohesió social i en la qualitat democràtica del país". Nosaltres ens hi adherim i manifestem, com ho ha fet el president de l'entitat, Francesc J. Fàbregas, que en aquest context la "premsa local i comarcal és més necessària que mai", ja que és "un vehicle de difusió cultural, d'identitat compartida i d'enfortiment del teixit comunitari".

Entre altres coses afirma que "quan una capçalera explica què passa en un municipi, quan posa cara als veïns i veïnes, quan dona veu a les entitats, al comerç local, a les escoles, als clubs esportius i als creadors culturals, no només informa: enforteix vincles i genera pertinença. Això és especialment rellevant en un moment històric en què l'anonimat digital i l'individualisme exacerbat amenacen la vida col·lectiva". Tota la raó!

-----------

Amb aquest número els nostres subscriptors rebran l'obsequi del calendari del Llobregós 2026. Us desitgem que passeu un bon Nadal i un bon any nou.

  Cursa Alta Segarra: petjada a petjada, batec a batec

L’aire és tranquil i transparent a Sanaüja, duu una certa càrrega d’humitat nocturna i acarona suaument les ensenyes aturonades. A mesura que el sol comença a escalfar les roques, la muntanya guarda encara silenci abans del pas d’una munió de sabatilles apressades que, a l’esclat del coet, començaran a enfilar-s’hi. Les veus dels companys i companyes de cursa ressonaran com un sol batec que t’acompanyarà en la fita, en un ambient solidari i agradable, fins que la solitud els prengui el relleu.

Els participants deixarem momentàniament el poble, però els sons frescos de la gent de la Plaça, de la música i de la speaker hi romandran fidels fins a la tornada, quan es barrejaran amb aplaudiments carregats de gratitud i alenades de satisfacció. Tot el cansament i la suor semblaran desfer-se com una boira llunyana que s’acabarà perdent entre el fum i l’aroma de la botifarra a la brasa. Mentrestant, la muntanya, agraïda també per la visita, tornarà a quedar en silenci i a recuperar la calma.

Sí, hi vam tornar a ser. Com cada any, des de en fa 19, vam arribar puntuals a la cita d’una nova edició de l’Alta Segarra, que combina cursa competitiva i no competitiva, amb caminada inclosa, i que, en qualsevol cas, suposa una trobada de persones de totes les edats i condicions que, per un matí, comparteixen una activitat i un espai natural dignes de gaudir en un entorn acollidor en el sentit més ampli, i que constitueix també un exercici de socialització i descoberta de sensacions.

És una crònica de qui ha estat allà, un relat d’una cursa distingida i entranyable, una més per recordar i col·leccionar.

Amants de l’esport i la natura, ja sabeu: a l’albor de la tardor, la gran escapada és... a Sanaüja, a la cursa de l’Alta Segarra.

Text: Carles Alsedà Solans

Fotografia: Moscardrón & Montxo

Publicacions

*** *** *** ***

HEMEROTECA

Consulta els números endarrerits...